RESULTADOS DE LA BECA DE ESTUDIOS MULTIFOTOS 2017-2018

Fotografía: Sandra Escobedo Ferreres
Fotografía: Sandra Escobedo Ferreres

 

A continuación los trabajos de la ganadora y los finalistas de la beca de estudios 2017-2018. 

 

Desde la escuela queremos dar la gracias a todos los participantes a los 5 miembros del jurado y en especial a Fotociutadans para permitir un año más que un estudiante entre en curso de Fotografía profesional y de autor y tenga los gastos cubiertos.

Ganadora de la beca 2017-1   Sandra Escobedo Ferreres  "Red Britain"

Red Britain

 

Hi ha moltes raons per les qual admiro el Regne Unit, entre elles la seva devoció i respecte per l’art, la cultura i la història. Qualsevol persona que hagi visitat el Regne Unit, podrà haver viscut en primera persona les conseqüències d’aquesta forma de ser i 

pensar. Destacant evidentment la ciutat de Londres, haurà pogut percebre que, tot i comptar amb un clima predominantment plujós que confereix un to gris als dies, els colors que guarneixen els carrers fa que no sigui, ni molt menys, una ciutat trista, i per tant, no ho són els seus habitants, que fan d’ella una ciutat apassionant. 

 

El present projecte fotogràfic, de caire artístic, té com a finalitat l’exaltació del Regne Unit, en un viatge a través del color vermell, que sovint li dóna la seva màgia característica. Evidentment, no és l’únic color que es pot destacar, però el trobem a la gran majoria d’elements característics: les cabines telefòniques, els autobusos, les bústies, els uniformes dels guàrdies a Buckingham Palace. I va molt més enllà; les portes de les cases, els cartells del metro, les botigues, flors i rètols i fins i tot les grues per edificar. 

Donat la visió tant personal del projecte, i per fer-la evident i conferir aquest caràcter subjectiu que amaga, les fotografies s’han fet enquadrant elements vermells significatius i quotidians a través de les meves ulleres (també de color vermell). Tot això, per deixar clar que el projecte al final pretén mostrar com veig Londres (i per tant, el Regne Unit) a través dels meus ulls i animar a qui les vegi a tenir una visió pròpia de la ciutat. 

 

Quant al projecte en sí, les fotografies reben diferents títols, que compten amb jocs de paraules relacionades amb allò que es fotografia i la paraula “red” (vermell). 

 

Així doncs, “Send my love to red” s’inspira en la cançó de la cantant britànica, Adele: “Send my love (to your new lover)”; “Drive me red” és una variació de l’expressió “Drive me crazy” (em torna boig, en català), tanmateix, “drive” vol dir conduir, en català, paraula que guarda relació amb el cotxe de la imatge; “Doorred” és una paraula inventada que prové de “Doorbell” (timbre, en català), el mateix que passa amb la paraula “mailred” de la fotografia “The avenue with a mailred”, que prové de la paraula “mailbox” (bústia, en català), fenòmen que es repeteix amb “red coffe” a l’ultima fotografia, en comptes de “whitte coffe” (café amb llet, en català); per últim, “Calling Big red” es refereix al Big Ben, que apareix a la imatge (un dels edificis més bonics de la ciutat). 

 

Finalistas

Mònica Ayats Padrosa "Al marge dels versos"

Leer más

RESULTADOS DE LA BECA DE ESTUDIOS MULTIFOTOS 2016-2017

A continuación los trabajos del ganador y los finalistas de la beca de estudios 2016-2017. 

Desde la escuela queremos dar la gracias a todos los participantes a los 5 miembros del jurado y en especial a Fotociutadans

para permitir un año más que un estudiante entre en curso de Fotografía profesional y tenga los gastos cubiertos.

Ganador de la beca 2016-17   Eduard Martí  “Serendipitat”

 

 Serendipitat 

 

És curiós el do que té la fotografia, o al menys a mi m’ho sembla, pots començar amb una idea i aquesta, sense adonar-te’n, et pot portar a una altra. És evident que la fotografia és un art, i a més té l’art de fer-te descobrir coses sense proposar-t’ho mentre en buscaves unes altres, altrament dit serendipitat. 

 

És en aquest punt i després de gaudir del gran llibre Els Americans de Robert Frank que em va sorgir la idea de fer una aproximació d’aquella obra mestra al meu entorn més proper, és cert que en un primer contacte no em va impressionar massa… potser fruit d’una lectura massa ràpida o pel fet d’esperar trobar imatges més impactants. Però va ser en la seva relectura i deixant reposar el seu contingut que em vaig adonar de la seva magnitud, aquella aproximació d’un nou benvingut al seu país d’adopció em va sorprendre profundament. 

 

Aquella empremta, aquell pòsit quedà emmagatzemat en alguna part del disc dur més portàtil, “el cervell”, que amb el temps i deixant reposar les imatges i els elements com si fossin part d’un bon sofregit van anar fent xup-xup sense pressa… 

 

Durant el transcurs de la meva formació a la escola Multifotos vam treballar diferents temàtiques i tècniques que complementàvem amb treballs de camp, en una de les sortides organitzades pel professorat de l’escola vam visitar el que denominàvem de forma irònica el “parc d’atraccions”, el centre de Girona, el seu magnífic Call, els seus monuments, els seus carrers empedrats, els seus jocs de trons… la gran i monumental Girona. 

 

Recuperant i refregint el llibre els “Americans” i aquell viatge d’un jove fotògraf a l’Amèrica més profunda, la més desconeguda, copsant i ensenyant les seves diferències i desvetllant les seves realitats més amagades, vaig pensar que es podria lligar l’essència d’aquell gran llibre amb un retrat de l’altra Ciutat, de les “altres” ciutats que conviuen en qualsevol població. 

 

No tinc tant clar quin posicionament haig de prendre en aquest relat, però provaré de posar-me a la pell d’un Robert Frank que per encàrrec i amb una beca de la Fundació Guggeheim s’endinsà a la Amèrica Profunda, en el meu cas espero que amb l’ajut de la beca Multifotos-Ciutadans m’endinsi a “l’altra” ciutat, per conèixer millor com és i com es viu, posant-me en la pell d’un forà, d’un nou vingut, tal com va fer ell. Les seves fotos eren de gent, persones vistes d’una forma ben simple, sense artificis ni sofisticacions d’instagram, ell parlava que calia transmetre la humanitat del moment però interpreto que també, deixant part de tu mateix en cada instant. Només pretenc recollir l’essència, entesa com una subtil pinzellada d’aquella gran obra, en el meu primerenc treball. 

 

En Robert ja era un expert fotògraf però aquell viatge el va portar a l’excel·lència fotogràfica, en el meu cas com a aficionat i amant de la fotografia i amb objectius més humils, espero que aquest projecte em faci donar un pas important cap endavant en aquest apassionant viatge que és la fotografia. 

 

Em poso a caminar, a caminar per la ciutat, sense una direcció clara, evitant les postals. Camino per la ciutat i el veig dormint, ell diu que pensant, tinc la certesa que és l’únic que hi veu clar, la veig a ella caminant, àgil i rítmica ja fa temps que ho sap. A prop d’un bar cada migdia es veuen, ell hi porta la beguda ella hi fa hi fa el cafè, aviat es coneixeran. 

 

Ja fa massa temps que ell no troba el que busca i ella de moment només es deixa mirar. Elles en canvi, desitjarien amb tota la seva força que les miréssim i que les convidéssim a ballar, espero que ho aconseguiran. Camino i la veig tornant a casa, tot i que el va perdre fa temps ella sempre el té molt present i segueix veient-lo per allà on passa, en canvi allà, carrer a baix, ell ja no veu, ell ja no mira, ell ja no s’hi fixa en aquestes coses. A la gran Via, un autobús l’acaba de deixar, sol i perdut, amb posat desafiant resta palplantat. S’ha fet tard, ja hauria de ser a casa, però no l’han vingut a buscar, amb alguna excusa ja la convenceran... 

 

Eduard Martí

 

 

Finalistas

Laura Bergillos "Cos absent"

Leer más

  Taller/Escuela de fotografía
  Sant Isidre 53 | 17003 Girona
  T 972 417 289
  info@multifotos.org