Aïm Deüelle Lüski: Política en l’aparell fotogràfic

Hasta el 13 de enero de 2013 el fotógrafo israelí Aïm Deüelle Lüski expone su obra en La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona. Imágenes residuales. Fotografía documental en tiempos oscuros es el título de una muestra comisariada por Ariella Azoulay que incluye las cámaras estenopeicas fabricadas por el artista y las fotografías capturadas con ellas. Son imágenes que documentan las zonas geográficas de Israel desde una punto de vista abstracto que amaga un discurso filosófico sobre la fenomenología y la representación del mundo. Los aparatos fotográficos de los que se sirve para capturar la luz –y escribir con ella sobre negativos emulsionados en plata– son objetos únicos, completamente herméticos, que contienen agujeros que hacen la función de objetivos. Estas cámaras pinhole reconsideran el papel de la fotografía deconstruyendo la estructura habitual de la imagen bidimensional, generando otras maneras de observar la realidad circundante. Son cámaras oscuras de diseños insospechados, algo irrisorios (en forma de pastel, balón de fútbol o pan de pita) que capturan los haces de luz de modo enigmático, gracias a la inusual distribución de los diafragmas, que multiplican las perspectivas resultantes de un modo difuso, extrañamente atrayente.

Aïm Deüelle Lüski és un artista israelià que treballa amb la fotografia. No només es dedica a fer fotos, sinó que a més es construeix les seves pròpies càmeres. Va començar durant la dècada dels 70 la construcció d’aquests aparells i fins el moment n’ha construït una bona pila.

Photobucket

 

La particularitat d’aquests objectes fotogràfics de Deüelle Lüski està en la forma i l’ús que en fa, i és que, encara que els mecanismes per captar la llum són d’allò més tradicionals -no deixen de ser càmeres fosques, funcionen com les estenopeiques-, els aparells escapen per complet qualsevol imatge i semblança amb les càmeres fotogràfiques a les que estem habituats i habituades.

L’exposició sobre el treball d’aquest artista al Palau de la Virreina Centre de la Imatge, comença amb unes fotografies a manera de retrat d’algunes de les càmeres de Deüelle Lüsky, que semblen objectes ben curiosos i cap d’ells fa pensar en una càmera, sinó més aviat en aparells i objectes de decoració o d’ús comú. Algunes de les càmeres que es presenten en aquests “retrats” es troben físicament a l’exposició. Aquestes en concret són: la càmera bóta de vi, la càmera bola, la càmera N-E-S-W, la pa de pita, la pastís i la pilota de fútbol. Cada càmera es mostra en una sala diferent, juntament amb una sèrie de fotografies realitzades amb l’aparell corresponent.

L’interessant de tot plegat és la relació (evidentment conseqüent) que es teixeix a nivell polític entre la càmera i les fotografies realitzades amb aquesta, gràcies a la decisió que pren Deüelle Lüski de fer ús de cada càmera en uns llocs concrets i no en uns altres. En aquest sentit, la càmera N-E-S-W (North-East-South-West), que va sortir de la proposta de dos alumnes de l’artista, adquireix molt potencial en ser realitzada per fer-ne ús concretament a la zona anomenada Seam Line (costura), frontera entre Israel i Palestina. La càmera N-E-S-W és una caixa de fusta amb un forat al mig de cadascuna de les cares (amb excepció de la superior i la inferior), de manera que la llum pot entrar-hi dins des de 4 orientacions diferents. La pel·lícula, col·locada dins de la caixa, és impregnada de la llum que entra per cadascuna de les bandes, de manera que es posen de manifest contradiccions com que en una mateixa fotografia, realitzada des d’un únic lloc i en un únic moment, es vegi tant el sol com la ombra d’un edifici. Cada forat està delimitat per una fulla de navalla partida en 4 trossos, fet que arriba a fer referència conceptual a la violència pròpia del lloc concret en el que es troba, i tant polític com pot ser una frontera.

Photobucket

D’aquesta manera, cadascuna de la resta de càmeres ha estat realitzada per ser usada en altres llocs. Per exemple, la càmera pa de pita, es va utilitzar per fotografiar la barrera de Kalandiya “Back to Back” (anomenada així pel fet d’estar entre dos terrenys que es troben ‘esquena contra esquena’). Aquesta càmera, que té la forma d’un pa de pita en el que la pel·lícula es posa en el seu interior, deixa passar la llum per uns minúsculs forats que té a cada banda del “pa” (càmera). Al contrari del què passa amb la càmera N-E-S-W, aquí el negatiu no s’impregna de la llum que entra per cadascuna de les bandes sinó que des d’una mateixa posició es posen dues pel·lícules. El resultat en són dues fotografies que, tal i com passa amb el territori on han estat fetes, es donen l’esquena.

Photobucket

El treball d’Aïm Deüelle Lüski va més enllà de la fotografia documental i és que qüestiona directament l’essència de l’aparell fotogràfic per concloure que en necessita un d’apropiat a cada situació política amb la que es troba i que vol representar. I ho aconsegueix d’una manera realment eficaç.

 

Escribir comentario

Comentarios: 3
  • #1

    Clorinda Carberry (miércoles, 01 febrero 2017 17:41)


    I constantly spent my half an hour to read this website's content all the time along with a mug of coffee.

  • #2

    Evangelina Bode (jueves, 02 febrero 2017 23:14)


    Fastidious replies in return of this question with firm arguments and describing all about that.

  • #3

    Micha Leisinger (viernes, 03 febrero 2017 05:55)


    Somebody essentially help to make seriously articles I would state. That is the very first time I frequented your website page and to this point? I surprised with the research you made to create this actual submit incredible. Great job!

  Taller/Escuela de fotografía
  Sant Isidre 53 | 17003 Girona
  T 972 417 289
  info@multifotos.org